Hola a tothom.

Cal reconèixer que l’entrevista al Manel Grávalos és molt interessant i m’ha fet reflexionar profundament sobre quin és el paper del dissenyador en la senyalística de l’espai. Particularment m’han xocat moltes de les afirmacions que ens ha fet veure el Sr. Grávalos i que analitzant-les, són molt certes i que sobretot pels que ens dediquem al món del disseny gràfic (com és el meu cas), ens les trobem molt sovint en el nostre dia a dia. I no només ho trobem en la disciplina de la senyalística sinó en altres àmbits del disseny. Un aspecte amb el qual ens trobem és que tant els briefings com en feines provinents d’agències o d’altres col·legues, tracten a l’usuari (objectiu final de qualsevol projecte de disseny: fem disseny per les persones) com un individu sense capacitat de raonar i pensar per ell mateix. Molts clients diuen que li hem de donar tot mastegat al client perquè no pensi. Estem molt equivocats si seguim per aquest camí. Per desgràcia, moltes vegades i per diferents motius (costos, timing o perquè el projecte no depèn de nosaltres), tanquem els ulls i continuem endavant, traint el que teòricament tots tenim ben present: intentar fer disseny centrat en les persones. Tractar a les persones com a ésser conscients i aportar solucions comunicatives, educatives i interactives.

Per no arribar a aquest punt, com bé es pot extreure de l’entrevista, hem d’iniciar projectes amb els conceptes clars, definits i ben estructurats, amb una finalitat del tot orientada i adaptada a les necessitats de l’espai i a l’entorn on ha d’interactuar el disseny en qüestió.

Respecte a la utilitat de la senyalística, evidentment estic molt d’acord amb la idea que aquesta disciplina va més enllà de la simple orientació. Estem davant entorns que requereixen accions comunicatives de caràcter holístic (persones, entorn, context, valors, etc.). Hi apareix la capacitat de transmetre informació (mitjançant diferents mitjans) entre un individu (usuari) i l’espai en què es troba per ajudar-lo a orientar-se, interpretar i identificar l’entorn immediat. Tot això sota unes premisses creades per un sistema d’identitat de marca i els valors que es derivin.

Salut!!!

Hola a tots,

A continuació us deixo el meu Pechakucha.

Salutacions

Hola a tots,

Us deixo la meva pràctica final, amb un annex inclòs de tota la identitat corporativa que s’ha creat per a la nova marca del càmping.

Salutacions

Hola a tots,

Aqui us fico la meva PAC4

Salutacions

EXPOSICIÓ FENÒMEN FOTOLLIBRE de l’estudi Toormix

El projecte seleccionat

Després d’analitzar totes les propostes existents en els recursos UOC, he seleccionat l’Exposició Fenomen Fotollibre dissenyat per Toormix. El perquè d’aquesta tria es fonamenta per la conceptualització del projecte i per tenir certs aspectes coincidents amb el cas d’estudi que estic executant. Es tracta d’un projecte de senyalització d’una exposició (en aquest cas temporal) i el projecte que estic realitzant és el de la senyalització permanent de tots els espais d’un espai museístic. Intentar trobar inputs coincidents o totalment oposats al meu projecte, em permet profunditzar cap a on vull o no vull dirigir-me en la realització del meu projecte i també analitzar l’exemple a analitzar.

Decisions gràfiques

La sobrietat, senzillesa i el bon plantejament tipogràfic i compositiu de les peces són entre d’altres, els elements diferenciadors que m’han dut a analitzar aquesta proposta i a intentar crear paral·lelismes amb el projecte iniciat. La naturalesa de l’exposició Fenomen Fotollibre de caràcter temporal no impedeix poder-la valorar com a un exemple inspirador i pràctic de com fer un treball de senyalística contemporani i efectiu per a una instal·lació museística permanent. El concepte és totalment extrapolable a altres necessitats que poden sorgir en un projecte com en el que ens ocupa. Estem davant d’un treball que focalitza els elements comunicatius en l’explicació del contingut de l’exposició i en una comprensió correcta de l’exposició. Però aprofundint una mica, si el Fenomen Fotollibre es tractés d’una instal·lació museística permanent on hi suméssim totes les aplicacions per l’orientació i descripció dels espais, es podria resoldre satisfactòriament amb el concepte inicial. No per ser un projecte efímer no pot ser la base d’una evolució a quelcom permanent. Estic segur que en podríem trobar molts exemples de projectes que comencen com a temporals i es tornen permanents. El disseny basat en les formes compositives dels llibres (protagonistes d’aquesta exposició), no el podríem aplicar en qualsevol altre projecte que no tingués la mateixa temàtica, però sí que ens pot ajudar a crear elements comunicatius amb retícules compositives entenedores i fàcils de percebre. Els materials utilitzats han estat percebuts en clau temporal (i també en clau pressupostària) però al ser amb materials orgànics i molts ben fabricats, poden ser un exemple a qualsevol projecte amb pressupostos reduïts i que lliguin amb els espais expositius on siguin presents. L’ús de la fusta amb els textos gravats, panells amb textos en vinil i l’ús d’elements expositius mòbils crec que són aspectes típics de projectes temporals però totalment útils per qualsevol espai museístic amb exposicions de llarga durada. Així i tot, s’ha de controlar la qualitat dels materials. Per exemple hi ha exposicions efímeres que fan servir cartó o altres tipus de materials que tenen un ús limitat. En el cas que analitzem es tracta de fusta, la qual té molt més recorregut.

Decisions preses

Un projecte efímer comporta treballar certs aspectes que en el cas d’espais permanents no existeixen o varien exponencialment. En aquest cas en concret veiem que tots els elements dissenyats estan focalitzats en la comunicació del contingut de l’exposició. Això allibera als creatius a haver de treballar elements de caràcter més estructural com senyalització d’espais fora d’àmbit expositiu o de caràcter orientatiu. També a estar pendents de crear estructures o elements expositius que no boicotegin el desmuntatge o el futur muntatge en altres ubicacions.

El paper de la identitat

En aquest cas comparant-ho amb el meu treball no té res a veure. Parlem d’un projecte efímer que té com a objectiu principal la temàtica de l’exposició. Tot el que comprèn elements de senyalística i aplicació de gràfiques corporatives del museu aquí no hi apareixen. La senyalística d’una exposició itinerant/efímera no ha de “preocupar-se” d’elements que no tinguin relació en la projecció del missatge que es vol comunicar del projecte en qüestió. En aquest cas l’exposició està ubicada al CCCB i a la seu de la Fundació Colectania. Dues ubicacions que no han de sortir reflectides en la identitat de l’esdeveniment. Tot i això, com he comentat anteriorment, una correcta aplicació i ús de la identitat corporativa en els elements de senyalística (sigui d’una exposició o d’una entitat) tant d’una exposició efímera com d’una senyalística global d’un museu poden compartir conceptes i finalitat.

En l’Exposició Fenomen Fotollibre hi trobem una forta presència d’identitat tan gràfica com també conceptual de l’exposició, dividint el recorregut en 8 “capítols” i identificant-los amb capçaleres de llibres. Això ens dona a entendre la importància que té el treball conceptual i un bon exercici de storytelling que ajuda a crear una experiència més enllà del treball purament gràfic.

Presentació

Toormix ens dona a entendre que l’Exposició Fenomen Fotollibre és un ens independent dins d’un espai expositiu que pot canviar d’ubicació tantes vegades com els comissaris ho vegin adient. Per tant, ha de tenir una identitat pròpia i diferenciadora, sense cap mena d’influència de la identitat de l’entitat que l’exposi. El que és important és crear una experiència expositiva entenedora d’inici a fi.

Hola a totes i a tots,

Us comparteixo la meva presentació

Recomano mirar el vídoa amb la presentació acompanyant la vetllada!

https://folio-uploads-pro.s3.eu-west-1.amazonaws.com/wp-content/uploads/sites/818/2022/11/08183826/pac2-p3-1.pdf

Espero que us agradi

Salutacions

J. Genís Callau Pérez