EXPOSICIÓ FENÒMEN FOTOLLIBRE de l’estudi Toormix

El projecte seleccionat

Després d’analitzar totes les propostes existents en els recursos UOC, he seleccionat l’Exposició Fenomen Fotollibre dissenyat per Toormix. El perquè d’aquesta tria es fonamenta per la conceptualització del projecte i per tenir certs aspectes coincidents amb el cas d’estudi que estic executant. Es tracta d’un projecte de senyalització d’una exposició (en aquest cas temporal) i el projecte que estic realitzant és el de la senyalització permanent de tots els espais d’un espai museístic. Intentar trobar inputs coincidents o totalment oposats al meu projecte, em permet profunditzar cap a on vull o no vull dirigir-me en la realització del meu projecte i també analitzar l’exemple a analitzar.

Decisions gràfiques

La sobrietat, senzillesa i el bon plantejament tipogràfic i compositiu de les peces són entre d’altres, els elements diferenciadors que m’han dut a analitzar aquesta proposta i a intentar crear paral·lelismes amb el projecte iniciat. La naturalesa de l’exposició Fenomen Fotollibre de caràcter temporal no impedeix poder-la valorar com a un exemple inspirador i pràctic de com fer un treball de senyalística contemporani i efectiu per a una instal·lació museística permanent. El concepte és totalment extrapolable a altres necessitats que poden sorgir en un projecte com en el que ens ocupa. Estem davant d’un treball que focalitza els elements comunicatius en l’explicació del contingut de l’exposició i en una comprensió correcta de l’exposició. Però aprofundint una mica, si el Fenomen Fotollibre es tractés d’una instal·lació museística permanent on hi suméssim totes les aplicacions per l’orientació i descripció dels espais, es podria resoldre satisfactòriament amb el concepte inicial. No per ser un projecte efímer no pot ser la base d’una evolució a quelcom permanent. Estic segur que en podríem trobar molts exemples de projectes que comencen com a temporals i es tornen permanents. El disseny basat en les formes compositives dels llibres (protagonistes d’aquesta exposició), no el podríem aplicar en qualsevol altre projecte que no tingués la mateixa temàtica, però sí que ens pot ajudar a crear elements comunicatius amb retícules compositives entenedores i fàcils de percebre. Els materials utilitzats han estat percebuts en clau temporal (i també en clau pressupostària) però al ser amb materials orgànics i molts ben fabricats, poden ser un exemple a qualsevol projecte amb pressupostos reduïts i que lliguin amb els espais expositius on siguin presents. L’ús de la fusta amb els textos gravats, panells amb textos en vinil i l’ús d’elements expositius mòbils crec que són aspectes típics de projectes temporals però totalment útils per qualsevol espai museístic amb exposicions de llarga durada. Així i tot, s’ha de controlar la qualitat dels materials. Per exemple hi ha exposicions efímeres que fan servir cartó o altres tipus de materials que tenen un ús limitat. En el cas que analitzem es tracta de fusta, la qual té molt més recorregut.

Decisions preses

Un projecte efímer comporta treballar certs aspectes que en el cas d’espais permanents no existeixen o varien exponencialment. En aquest cas en concret veiem que tots els elements dissenyats estan focalitzats en la comunicació del contingut de l’exposició. Això allibera als creatius a haver de treballar elements de caràcter més estructural com senyalització d’espais fora d’àmbit expositiu o de caràcter orientatiu. També a estar pendents de crear estructures o elements expositius que no boicotegin el desmuntatge o el futur muntatge en altres ubicacions.

El paper de la identitat

En aquest cas comparant-ho amb el meu treball no té res a veure. Parlem d’un projecte efímer que té com a objectiu principal la temàtica de l’exposició. Tot el que comprèn elements de senyalística i aplicació de gràfiques corporatives del museu aquí no hi apareixen. La senyalística d’una exposició itinerant/efímera no ha de “preocupar-se” d’elements que no tinguin relació en la projecció del missatge que es vol comunicar del projecte en qüestió. En aquest cas l’exposició està ubicada al CCCB i a la seu de la Fundació Colectania. Dues ubicacions que no han de sortir reflectides en la identitat de l’esdeveniment. Tot i això, com he comentat anteriorment, una correcta aplicació i ús de la identitat corporativa en els elements de senyalística (sigui d’una exposició o d’una entitat) tant d’una exposició efímera com d’una senyalística global d’un museu poden compartir conceptes i finalitat.

En l’Exposició Fenomen Fotollibre hi trobem una forta presència d’identitat tan gràfica com també conceptual de l’exposició, dividint el recorregut en 8 “capítols” i identificant-los amb capçaleres de llibres. Això ens dona a entendre la importància que té el treball conceptual i un bon exercici de storytelling que ajuda a crear una experiència més enllà del treball purament gràfic.

Presentació

Toormix ens dona a entendre que l’Exposició Fenomen Fotollibre és un ens independent dins d’un espai expositiu que pot canviar d’ubicació tantes vegades com els comissaris ho vegin adient. Per tant, ha de tenir una identitat pròpia i diferenciadora, sense cap mena d’influència de la identitat de l’entitat que l’exposi. El que és important és crear una experiència expositiva entenedora d’inici a fi.